L'obsessió per Mondrian: Una frase seua ho explica: «només quan estiguem en allò real absolut l’art no serà ja més necessari». En efecte, al dedicar-se a l’abstracció geomètrica, Mondrian, busca trobar l’estructura bàsica de l’univers, la suposada “retícula còsmica” que ell intenta representar amb el no-color blanc travessat per una trama de línies del no-color negre i, en aquesta trama, plans geomètrics dels colors primaris, considerats per Mondrian com els colors elementals de l’univers.
L'obsessió per aquest artista va començar als 13 o 14 anys quan la professora de dibuix va ensenyar un paper de regal amb un disseny semblant al de Mondrian. Van passar els anys i mai vaig deixar de tindre aquella imatge al cap, el fons blanc, les línies negres, blau, groc, roig... però no era capaç de recordar el nom del pintor. Va ser gràcies a la decisió d'estudiar arquitectura que el nom Piet Mondrian va tornar a la meua vida, i els meus companys començaren a identificar-lo amb mi. Amb els anys he descobert milions de coses relacionades amb Mondrian i el neoplasticisme, la casa de Rietveld i la del matrimoni Eames, el vestit d'Yves Saint Laurent...
Enguany han tornat a treure el vestit i sembla que ho han fet a propòsit per a mi, a la foto el porte encara que no s'acaba d'apreciar; crec que anar vestida de quadre de Mondrian és el súmmum d'aquesta obsessió.
foto: a.b.h.
2 comentaris:
quién te habrá sacao tan guapa en la fotografía?????
quién, quién?
jojojojo...
MOLT BE!!!! Es un articulo molt interesant. Estic fent un projecte del moviment "De Stijl", i em ve molt be per a completar la informacio que tinc. Molt interessant i molt bonica foto. Perdona per el meu catala!!! Es que soc d'Euskal Herria i mai he viscut a Catalunya. jeje!!! :-) Un petonas!!
Amaia
Publica un comentari a l'entrada