L'obsessió pels concerts: després de tant de temps de silenci en aquest bloc, apareix el soroll dels concerts. Hi ha una frase molt expressiva i que resumeix allò que comença a ser desesperació per anar a escoltar música en directe i tot el xou que es monta al voltant; algú em va dir una volta "és que tu aniries fins i tot a un concert que féra la meua àvia". Pegant voltes a aquesta obsessió, m'agradaria recordar tots els concerts a què he anat però realment s'ha convertit en una missió impossible. El que sí que sóc capaç de recordar és el primer. Crec que va ser el setembre del 99, al concert de Sopa de Cabra a Vila-real que vaig anar amb ma tia. Pensant-ho bé, potser el primer fóra un de Lluís Llach a la Plaça Major de Castelló, però pels records que tinc sembla que no vaig fer molt de cas al pobre Lluís... només tinc imatges de moltes cadires amb les que tropessava mentre corria i jugava.
Tot i que aquesta obsessió assusta al principi, no he fet massa bogeries per a anar a veure un concert, només anar a un concert a València només baixar de l'autobús després d'un dia sencer pegant voltes per Madrid; em conforme en tots els concerts que fan dins d'un radi de 100km de Vila-real, jajajaj.
No puc acabar d'escriure sense recordar que la llarga llista de concerts als que he anat no existiria sense tots aquells i aquelles que m'acompanyeu, especialment Laia, amb qui compartisc obsessió.
Skalariak, Barricada, Els Pets, Obrint pas, Instantanis, Betagarri i La Fuga
fotos: l.l.o i a.g.c
1 comentari:
La millor obsessió! bueno, la única que tenim en comú. Xaaa... mira que tindre boda el dia que ens en anavem a Barcelona, açò no pot ser, m'hauràs de compensar amb algún altre concert de la mateixa qualitat,eh!
Parlant de concerts, enrecorda't de preguntar-li a Guillem això.
Publica un comentari a l'entrada