L'obsessió de les cadires amb nom i cognom: Cadira Barcelona de Mies van der Rohe per a l'Exposició Universal de Barcelona de 1929. És una cadira amb la qual somnie i que sé que alguna volta a la vida estarà a casa meva. Per ara, tinc prou en trobar-me-la al Pabelló Alemany de Barcelona o a la New National Gallery de Berlin i poder-hi seure. I poc a poc ens adonem de que estudiar arquitectura ens torna bojos i obsessius i això s'apega.
Aquesta imatge és el començament d'una sèrie d'obsessions, obsessions que m'atavalen però que sense elles jo no seria jo. Confie en la vostra ajuda per a descobrir noves obsessions.
Barcelona, novembre 2005 i Berlin, març de 2007
fotos: a.g.c. i c.f.r.
2 comentaris:
Maleides arquitectes...
És possible que comence a ser una malaltia però... és una bonica malaltia!
Publica un comentari a l'entrada