O qUIzÁs prEfIErEs UnA vIdA mÁs trAnqUIlA????

Quina foto més bonica de la nit!!!!!!! Però hi hauran més...
És molt impactant la imatge de la tele i la frase, no està fet a posta! jajaj!

foto: la meua càmera

dIjOUs

Avui és el primer dijous que passe a València, no sabem encara què passarà amb la nit. Per ara estem a la meua habitació les tres, Laia i jo ja portem una coronita (com es pot comprovar) i Cris està a punt d'unir-se al club. Donaré informació pròximament del que ha passat al final!

foto: a.g.c.

vAlÈncIA 1

Poques vegades solc eixir al balcó del pis, però ho vaig fer fa poc i vaig trobar una imatge bonica i inesperada. Amb aquesta imatge s'inicia la meva vida de nou en aquesta ciutat!

Comença un nou curs a València: matinades, autobusos, metros, classes, descansos, mirades, dibuixos, projectes, xarrades, sopars, més xarrades, bogeries, son, despertador...

foto: a.g.c.

gIldA

When M.O'Leary's cow kicked the lantern
In Chicago town
They say that started the fire
That burned Chicago down
That's the story that went around
But here's the real low-down
Put the blame on Mame, boys
Put the blame on Mame
Mame kissed a buyer from out of town
That kiss burned Chicago down
So you can put the blame on Mame, boys
Put the blame on Mame
Was up to her old tricks
That's the story that went around
But here's the real low-down
Put the blame on Mame, boys

fAllInwAtEr hOUsE

"Un dels projectes més destacats i més coneguts de Frank Lloyd Wright el realitzà entre 1935 i 1939. Es tracta de la Casa Fallinwater en Ohiopile, Pennsylvania, edificada sobre una enorme roca, directament damunt d’una cascada. En els anys següents, Wright dissenyà tota classe de projectes, i en tots introduí criteris originals i avançats per a la seua època."

Una part de l'estiu l'he passat fent aquesta maqueta virtual de la Casa de la Cascada, al principi no li veia cap futur però al final no ha quedat tan malament...

foto: la càmera del 3dstudio

ObsEssiOns: quarta part

L'obsessió pels concerts: després de tant de temps de silenci en aquest bloc, apareix el soroll dels concerts. Hi ha una frase molt expressiva i que resumeix allò que comença a ser desesperació per anar a escoltar música en directe i tot el xou que es monta al voltant; algú em va dir una volta "és que tu aniries fins i tot a un concert que féra la meua àvia". Pegant voltes a aquesta obsessió, m'agradaria recordar tots els concerts a què he anat però realment s'ha convertit en una missió impossible. El que sí que sóc capaç de recordar és el primer. Crec que va ser el setembre del 99, al concert de Sopa de Cabra a Vila-real que vaig anar amb ma tia. Pensant-ho bé, potser el primer fóra un de Lluís Llach a la Plaça Major de Castelló, però pels records que tinc sembla que no vaig fer molt de cas al pobre Lluís... només tinc imatges de moltes cadires amb les que tropessava mentre corria i jugava.

Tot i que aquesta obsessió assusta al principi, no he fet massa bogeries per a anar a veure un concert, només anar a un concert a València només baixar de l'autobús després d'un dia sencer pegant voltes per Madrid; em conforme en tots els concerts que fan dins d'un radi de 100km de Vila-real, jajajaj.

No puc acabar d'escriure sense recordar que la llarga llista de concerts als que he anat no existiria sense tots aquells i aquelles que m'acompanyeu, especialment Laia, amb qui compartisc obsessió.

Skalariak, Barricada, Els Pets, Obrint pas, Instantanis, Betagarri i La Fuga

fotos: l.l.o i a.g.c

EnyOrAnçA 2

Què s'ha fet d'aquestes nits a la meua habitació a València quan ens posem a fer coses que no solen tindre molt de sentit i quasi se'ns fa hora d'alçar-nos i anar a classe?? Quines ganes de que tornes eixos dies al pis...
D'esquerra a dreta: Anna, Laia i Kris; però el més important és el que estem fent: cadascuna amb el seu ordenador votant com si estiguérem boges a Grey en la web de cuatro perquè al pis està prohibit mirar House. Al final crec que no va servir de molt la nostra insistència perquè estem segures de que algú estava fent el mateix en aquells moments però amb House.
Com serà aquest nou curs? Tindrem veïns nous... s'admeten apostes... :P

foto: l'altre que viu amb nosaltres, blai

ObsEssiOns: tercera part

L'obsessió per Mondrian: Una frase seua ho explica: «només quan estiguem en allò real absolut l’art no serà ja més necessari». En efecte, al dedicar-se a l’abstracció geomètrica, Mondrian, busca trobar l’estructura bàsica de l’univers, la suposada “retícula còsmica” que ell intenta representar amb el no-color blanc travessat per una trama de línies del no-color negre i, en aquesta trama, plans geomètrics dels colors primaris, considerats per Mondrian com els colors elementals de l’univers.

L'obsessió per aquest artista va començar als 13 o 14 anys quan la professora de dibuix va ensenyar un paper de regal amb un disseny semblant al de Mondrian. Van passar els anys i mai vaig deixar de tindre aquella imatge al cap, el fons blanc, les línies negres, blau, groc, roig... però no era capaç de recordar el nom del pintor. Va ser gràcies a la decisió d'estudiar arquitectura que el nom Piet Mondrian va tornar a la meua vida, i els meus companys començaren a identificar-lo amb mi. Amb els anys he descobert milions de coses relacionades amb Mondrian i el neoplasticisme, la casa de Rietveld i la del matrimoni Eames, el vestit d'Yves Saint Laurent...

Enguany han tornat a treure el vestit i sembla que ho han fet a propòsit per a mi, a la foto el porte encara que no s'acaba d'apreciar; crec que anar vestida de quadre de Mondrian és el súmmum d'aquesta obsessió.

foto: a.b.h.

ObsEssiOns: segona part

L'obsessió per les ulleres: de tots és coneguda aquesta obsessió que sembla ser recent però que ve de temps. És una cosa estranya però quan em van dir que m'havia de posar ulleres vaig ser molt feliç. Tot i que algú discrepa amb mi... m'encanten les meues ulleres i he de dedicar-les aquesta segona obsessió; i és que realment no només opine de les meues sinó de les de tots els que en porten.

>>Soy muy cool, doy por cool

llevo gafas, no me hacen falta

soy moderno, soy artista

estoy un poco loco, soy...<<

Lendakaris Muertos es mereixen un raconet en aquest text, no?

foto: a.g.c.

cAÒtIcA AnnA!

>>En palabras de Julio Medem: “CAÓTICA ANA es una historia contra la tragedia, conducida por la fuerza del optimismo y la necesidad de ser feliz de su protagonista"<<

Serà la pròxima pel·lícula que vaja a veure al cine, sembla que promet!

Potser no és el millor cartell de Medem però no està gens malament