nO vEO pOr qUÉ nO

Les separan treinta años pero en el fondo se parecen mucho a pesar de su diferencia generacional, social e ideológica. Cuando su mundo se reconvierte en música y baile, son capaces de olvidar sus diferencias y abrirse y empezar a conocerse el uno al otro y también así mismos.

nO tEngO nAdA qUE dEcIr...

rEssAcA d'ArqUitEctUrA!

c'Est fInI!

Al final açò és el que ha quedat penjat a l'aula de projectes... ara a esperar les notes i totes eixes coses que ens fan estar sempre amb l'ai al cor!
(Aquesta nit agafo una ceba que no em coneixerà ni Déu!)

qUAn El dEtAll cOnstrUctIU dEixA dE sEr llEig...

Quan després de les lloses alveolars, panells prefabricats de formigó, carrils de portes correderes, perfileria, aïllaments, armadures, malles electrosoldades, carpinteries, panells de guix laminat, bigues, pilars, vidres amb càmera, morters, paviments, rodapeus... apareixen els mobles, el quadre de Rothko i la silueta d'Audrey!

s'AprOxImA l'EntrEgA!

Senc la por al cos.... uf!

trEs pUErtAs!

Una sola puerta de tres, abierta. Una sola puerta. Enfrente, la montaña. Pasa la nube inmensa; toda suya... todo suyo. Huracanes de vientos; lluvia andante semiparalela y en todo el monte funerales alegres, naturales, de hojas muertas. Los cabellos terráqueos danzan todos iguales al son de trompetas invisibles que vienen de los mares.

Llegó el otoño; llegó la muerte... ¡Mas no para todos!

Hoy morirán hojas y animales. Mas no morirán para siempre y, en su transformación de mañana darán con más calor a la tierra, de su muerte, pasado mañana, brotes de esperanza. Y yo no he muerto. Me alegro de la lluvia y me alegro del viento.

Si tengo frío, me caliento; si tengo miedo, ¡Que no lo tengo!, susurro y pienso... y para mañana ya me he comido mi pequeña ración de esperanza.

Una sola puerta de tres, abierta.

Una sola puerta inmensa.

Tres puertas

Extrechinato y tu

dOs d'AbriL

**Algun dia sabré qui ha posat una entrada al meu bloc i no he segut jo...

Però avuí vull felicitar a Hans Christian Andersen que fa 203 anyets, tant de bo quan jo els faça algú també s'enrecorde de mi...

El Patito Feo, El Soldadito de Plomo, La Sirenita, Las Habichuelas Mágicas, El Traje del Emperador, La Princesa del Guisante, La Reina de las Nieves, Pulgarcita... qui no els recorda?

Casualitats de la vida, quan Andersen va fer 200 anys jo estava a Copenhague i tota Dinamarca feia referència a aquest escriptor de contes i dramaturg; ja fa 3 anys d'això... com hem canviat! (ell no tant, però jo...)

De tots és conegut que el 23 d'abril és el dia del llibre; però avui, dia 2, no podia ser d'una altra manera: és el dia del llibre infantil!

fotos: Estàtua d'Andersen i Biblioteca Nacional,

Copenhague 2005

FELICITATS ANNETA!!

I ja van 22. Què en siguen molts i molts més!!

T'estimem!

(Quí m'ha actualitzat el bloc? Quí?)