dOs d'AbriL

**Algun dia sabré qui ha posat una entrada al meu bloc i no he segut jo...

Però avuí vull felicitar a Hans Christian Andersen que fa 203 anyets, tant de bo quan jo els faça algú també s'enrecorde de mi...

El Patito Feo, El Soldadito de Plomo, La Sirenita, Las Habichuelas Mágicas, El Traje del Emperador, La Princesa del Guisante, La Reina de las Nieves, Pulgarcita... qui no els recorda?

Casualitats de la vida, quan Andersen va fer 200 anys jo estava a Copenhague i tota Dinamarca feia referència a aquest escriptor de contes i dramaturg; ja fa 3 anys d'això... com hem canviat! (ell no tant, però jo...)

De tots és conegut que el 23 d'abril és el dia del llibre; però avui, dia 2, no podia ser d'una altra manera: és el dia del llibre infantil!

fotos: Estàtua d'Andersen i Biblioteca Nacional,

Copenhague 2005

FELICITATS ANNETA!!

I ja van 22. Què en siguen molts i molts més!!

T'estimem!

(Quí m'ha actualitzat el bloc? Quí?)

diLlUns dE pAsqUA!

El dia ha donat per a molt, però sense dubte açò ha segut el més impactant! Quina llàstima que Ari no isca... però que se sepa que estava allí! I no val que Ana guanye sempre!!!! No voldria fer propaganda però... què faríem sense la PS? El cap de setmana que ve, més i millor!

mOnA!

Encara que la meua mona no té ou (no en té perquè li he dit a ma àvia que no en vull) està boníssima! No sé si podré esperar-me a l'hora de berenar...

qUE rEcIclEn A vAlÈncIA, pEr fAvOr!

fAllEs dOs-mIl vUIt!

Un any més, hem fet la llarga ruta nocturna per falles "en busca de la orquesta perdida"! També vam celebrar el 21é aniversari de laia i a la foto s'observen els bonics regals que va rebre! Qué wapa laia i què bo estava el tiramisú! Ahi encara estàvem fresques com una rosa, però vam acabar mortes! Fins l'any que ve... o no...

València, març 2008

foto: autofoto

sEtzE dE mArç!

hOrEs brUIxEs!

Un concert, bonic, és la paraula que el defineix.

Gerard Quintana (13.3.08)

cOm pAssEn Els dIEs...

http://www.youtube.com/watch?v=wQKlFixjlfI&feature=related

Cuando esta carta llegue a ti, ya no existiré.
Y aunque mamá te explicará porqué no estoy,debes de saber,que he vivido hasta el último instante de mi vida,con mucha honra y mucho orgullo,

y siempre fiel a mi ideal.
No fui un cobarde, no robé a nadie, luché sin tregua hasta el final,

y he muerto dando la cara al enemigo.
(...)
No ayudes nunca a mis asesinos, no hay que tener consideración,

que hoy no la tienen hacia nosotros.
En algún momento podrás saber de todas las atrocidades que han cometido.
Sólo te pido que cuides a mamá, a tus tíos y a tus abuelos.
Y mira bien por tu hermano, no os peleéis y trata de ayudarle,

y que él te ayude siempre.
Salud y felicidad, mi último pensamiento será para vosotros.