lAdy mAcbEth

vEnEzIA!

2008-09-24T20:58:00.006+02:00

D'ací uns dies aquesta foto l'hauré feta jo!!!!

Io sono il capone della mafia

Io sono il figlio della mia mamma

tu sei uno stronzo di merda

e un figlio di troia in Venezia

(Quiero spaghetti...)

Venezia...

(...y mozarella)

Venezia...

(Quiero tirarme...)

Venezia...

(...a Donnatella)

ExpOsArAgOssA2oo8

2008-08-18T19:15:00.002+02:00

A simple vista és una foto com una altra, però té el seu misteri. Vam passar uns bons dies per Saragossa encara que quasi acabem derretits!! Menys mal que era l'expo de l'aigua, jajaja!

Res, l'estiu s'acaba i l'any que ve més i millor, no? Sempre quedarà la "clave cubana" i una nit de cervesetes...!

pabelló les ciutats de l'aigua

foto: a.g.c.

nO pUc crEUrE qUE s'hA AcAbAt!!! (o no...)

2008-07-14T14:23:00.000+02:00

s'hAn AcAbAt Els ExÀmEns!!!!!

2008-06-30T09:58:00.005+02:00

LA NIT..... sant joan a la malvarrosa

EL DIA..... la serra de mariola a banyeres

sembla que no siguem els mateixos... llàstima que falten tots els que no estan!

"Pero los libros que una vez me poseyeron se las arreglan para reaparecer en los momentos más adecuados."

2008-06-08T20:20:00.004+02:00

La Casa de los Espíritus_mare

La Noia de les Taronges_jordi

El Libro de los Abrazos_sergi

Versos per a Anna_pare i mare

Tombatossals_tia maria jesús

La Sexualitat i la Llibertat_melcior, gaspar i baltasar

El Tatuatge dels Apàtrides_fira de santa caterina

El Món era afora_tia ana

Dones_mare

Nit de Foc_jo mateixa

frase: Maruja Torres

dEs dEl bAlcÓ dE cAsA...

2008-05-29T20:58:00.002+02:00

Al davant del balcó de casa a través d'un llençol groguenc el terrat indolent s'empassa un sol que és de mel...
Just damunt del balcó de casa la xiqueta del pis de baix fa l'amor espantada amb l'home....
Al costat del balcó de casa la rutina de quarts de nou porta els crits d'una veu baldada que no esquiva els cops...

Jo m'he quedat a casa pensant si aquesta nit una cançó oblidada et fa tornar a pensar en mi... en mi

foto: des de la finestra, valència

a.g.c.

UnA AlEgriA nO vA mAi mAlAmEnt...

2008-05-27T22:05:00.004+02:00

nO EstIc (fins a nova ordre)

2008-05-26T16:47:00.004+02:00

El teléfono sonó. Llamaba el que nunca llamó. No está en venta mi canción. Déjalo, tu tiempo terminó. Y no estoy, no estoy. El teléfono sonó aun recuerdo aquel perdón que pedía una canción. Para ti no queda inspiración. Y no estoy, no estoy. Los labios que dijeron no. Se llenó el contestador de amigos que no lo son. Y yo no estoy, no estoy. No estoy, no estoy. Y yo no estoy, no estoy. No estoy, no estoy. Y yo no estoy, no estoy. No estoy, no estoy. Y yo no estoy, no estoy. No estoy, no estoy. Y yo no estoy, no estoy. No estoy, no estoy...

lUminOtÈcniA!

2008-05-19T22:12:00.002+02:00

Increïblement, la vesprada ha sigut fructífera.... uffff la recta final sembla que no s'acabarà mai!
Gràcies autocad, 3d studio, photoshop.... (no és per fer propaganda!)

fotomontatge: el nostre restaurant de puto lujo

sAlvEm El cAbAnyAl!!!!!!!

2008-05-15T21:34:00.000+02:00

pErqUè AvUi tOcA!

2008-05-12T17:18:00.000+02:00

dUlcE IntrO Al cAOs!

2008-05-10T14:52:00.002+02:00

Como quieres que escriba una canción?
Si a tu lado no hay reivindicación.
La canción de aquel tiempo no pasara, donde nunca pasa nada.
Una racha de viento nos visitó, el arbol ni una rama se le agitó
La canción de aquel viento se parara, donde nunca pasa nada.
Un otoño al demonio se presentó, fue cuando el arbolito se deshojó.
La canción de aquel tiempo se atrasara donde nunca pasó nada.
Una racha de viento nos visitó, pero nuestra veleta ni se inmutó
La canción de aquel viento se parara, donde nunca pasa nada
Mientras tanto pasan las horas,
sueño que despierto a su vera,
me pregunto si estara sola y ando dentro de una hoguera.
Como quieres que escriba una canción?
Si a tu lado he perdido rendición.
La cancion de aquel tiempo no pasara, donde nunca pasa nada
Se rompió la cadena que ataba el reloj a las horas,
se paró el aguajero ara somos flotando dos gotas,
agarrado un momento a la cola del viento me siento mejor,
me olvidé de poner en el suelo los pies y me siento mejor.
volar,,, volar!

Una racha de viento nos visitó, y a nosotros ni el pelo se nos movió.

La cancion de que el viento se parara, donde nunca pasa nada

Ya no quiero una piedra en pie,

porque que el viento lo derribó, no no odio esa cancion.

Ya no queda nada de ayer, porque el viento se lo llevo, no no odio esa canción

i ArA qUÈ?... cEntrE pEr A jOvEs!

2008-05-05T20:20:00.004+02:00

UnpOcOdEchOcOlAtE!

2008-05-03T16:40:00.001+02:00

Un poco de chocolate, per favor!

l'EspErAt diA!

2008-04-27T20:38:00.002+02:00

Encara que en aquesta foto el "comunionero" no vaja vestit de marinerito i porte la cara pintada... FELICITATS ALBERT!
Després de mesos en què la frase més repetida dels diumenges era "quan passe la comunió farem..." avui ha sigut el dia i en unes horetes ja s'ha acabat.

Un lLibrE i UnA rOsA!

2008-04-23T20:18:00.001+02:00

vInt d'AbriL

2008-04-20T13:00:00.001+02:00

20 de abril del 90 hola chata, ¿como estás?¿Te sorprende que te escriba?Tanto tiempo es normal. Pues es que estaba aquí solo, me había puesto a recordar, me entro la melancolía y te tenia que hablar ¿Recuerdas aquella noche en la cabaña del Turmo? Las risas que nos hacíamos antes todos juntos, hoy no queda casi nadie de los de antes y los que hay han cambiado, han cambiado, SI! Pero bueno, ¿tu que tal? di lo mismo hasta tienes críos. Qué tal te va con el tío ese?espero sea divertido. Yo la verdad, como siempre sigo currando en lo mismo la música no me cansa pero me encuentro vacío. Bueno pues ya me despido si te mola me contestas, espero que mis palabras, desordenen tu conciencia. Pues nada chica, lo dicho hasta pronto si nos vemos yo sigo con mis canciones y tu sigue con tus sueños...

nO vEO pOr qUÉ nO

2008-04-18T18:53:00.001+02:00

2008-04-17T18:34:00.001+02:00

Les separan treinta años pero en el fondo se parecen mucho a pesar de su diferencia generacional, social e ideológica. Cuando su mundo se reconvierte en música y baile, son capaces de olvidar sus diferencias y abrirse y empezar a conocerse el uno al otro y también así mismos.

nO tEngO nAdA qUE dEcIr...

2008-04-17T13:35:00.000+02:00

rEssAcA d'ArqUitEctUrA!

2008-04-13T02:33:00.000+02:00

c'Est fInI!

2008-04-11T14:26:00.002+02:00

Al final açò és el que ha quedat penjat a l'aula de projectes... ara a esperar les notes i totes eixes coses que ens fan estar sempre amb l'ai al cor!
(Aquesta nit agafo una ceba que no em coneixerà ni Déu!)

qUAn El dEtAll cOnstrUctIU dEixA dE sEr llEig...

2008-04-09T17:43:00.002+02:00

Quan després de les lloses alveolars, panells prefabricats de formigó, carrils de portes correderes, perfileria, aïllaments, armadures, malles electrosoldades, carpinteries, panells de guix laminat, bigues, pilars, vidres amb càmera, morters, paviments, rodapeus... apareixen els mobles, el quadre de Rothko i la silueta d'Audrey!

s'AprOxImA l'EntrEgA!

2008-04-06T18:19:00.001+02:00

Senc la por al cos.... uf!

trEs pUErtAs!

2008-04-04T15:35:00.004+02:00

Una sola puerta de tres, abierta. Una sola puerta. Enfrente, la montaña. Pasa la nube inmensa; toda suya... todo suyo. Huracanes de vientos; lluvia andante semiparalela y en todo el monte funerales alegres, naturales, de hojas muertas. Los cabellos terráqueos danzan todos iguales al son de trompetas invisibles que vienen de los mares.

Llegó el otoño; llegó la muerte... ¡Mas no para todos!

Hoy morirán hojas y animales. Mas no morirán para siempre y, en su transformación de mañana darán con más calor a la tierra, de su muerte, pasado mañana, brotes de esperanza. Y yo no he muerto. Me alegro de la lluvia y me alegro del viento.

Si tengo frío, me caliento; si tengo miedo, ¡Que no lo tengo!, susurro y pienso... y para mañana ya me he comido mi pequeña ración de esperanza.

Una sola puerta de tres, abierta.

Una sola puerta inmensa.

Tres puertas

Extrechinato y tu

dOs d'AbriL

2008-04-02T14:18:00.006+02:00

**Algun dia sabré qui ha posat una entrada al meu bloc i no he segut jo...

Però avuí vull felicitar a Hans Christian Andersen que fa 203 anyets, tant de bo quan jo els faça algú també s'enrecorde de mi...

El Patito Feo, El Soldadito de Plomo, La Sirenita, Las Habichuelas Mágicas, El Traje del Emperador, La Princesa del Guisante, La Reina de las Nieves, Pulgarcita... qui no els recorda?

Casualitats de la vida, quan Andersen va fer 200 anys jo estava a Copenhague i tota Dinamarca feia referència a aquest escriptor de contes i dramaturg; ja fa 3 anys d'això... com hem canviat! (ell no tant, però jo...)

De tots és conegut que el 23 d'abril és el dia del llibre; però avui, dia 2, no podia ser d'una altra manera: és el dia del llibre infantil!

fotos: Estàtua d'Andersen i Biblioteca Nacional,

Copenhague 2005

FELICITATS ANNETA!!

2008-04-02T09:29:00.004+02:00

I ja van 22. Què en siguen molts i molts més!!

T'estimem!

(Quí m'ha actualitzat el bloc? Quí?)

diLlUns dE pAsqUA!

2008-03-24T20:54:00.004+01:00

El dia ha donat per a molt, però sense dubte açò ha segut el més impactant! Quina llàstima que Ari no isca... però que se sepa que estava allí! I no val que Ana guanye sempre!!!! No voldria fer propaganda però... què faríem sense la PS? El cap de setmana que ve, més i millor!

mOnA!

2008-03-23T14:20:00.003+01:00

Encara que la meua mona no té ou (no en té perquè li he dit a ma àvia que no en vull) està boníssima! No sé si podré esperar-me a l'hora de berenar...

qUE rEcIclEn A vAlÈncIA, pEr fAvOr!

2008-03-20T14:15:00.000+01:00

fAllEs dOs-mIl vUIt!

2008-03-17T14:10:00.003+01:00

Un any més, hem fet la llarga ruta nocturna per falles "en busca de la orquesta perdida"! També vam celebrar el 21é aniversari de laia i a la foto s'observen els bonics regals que va rebre! Qué wapa laia i què bo estava el tiramisú! Ahi encara estàvem fresques com una rosa, però vam acabar mortes! Fins l'any que ve... o no...

València, març 2008

foto: autofoto

sEtzE dE mArç!

2008-03-16T21:26:00.000+01:00

hOrEs brUIxEs!

2008-03-13T22:47:00.003+01:00

Un concert, bonic, és la paraula que el defineix.

Gerard Quintana (13.3.08)

cOm pAssEn Els dIEs...

2008-03-11T19:14:00.001+01:00

2008-03-09T18:11:00.008+01:00

http://www.youtube.com/watch?v=wQKlFixjlfI&feature=related

Cuando esta carta llegue a ti, ya no existiré.
Y aunque mamá te explicará porqué no estoy,debes de saber,que he vivido hasta el último instante de mi vida,con mucha honra y mucho orgullo,

y siempre fiel a mi ideal.
No fui un cobarde, no robé a nadie, luché sin tregua hasta el final,

y he muerto dando la cara al enemigo.
(...)
No ayudes nunca a mis asesinos, no hay que tener consideración,

que hoy no la tienen hacia nosotros.
En algún momento podrás saber de todas las atrocidades que han cometido.
Sólo te pido que cuides a mamá, a tus tíos y a tus abuelos.
Y mira bien por tu hermano, no os peleéis y trata de ayudarle,

y que él te ayude siempre.
Salud y felicidad, mi último pensamiento será para vosotros.

gArrIck!

2008-02-26T20:07:00.003+01:00

Després d'algun que altre bac, ja tenim les entrades! Quines ganes!

mAI dEIxArÉ dE sOrprEndrE'm!

2008-02-20T19:11:00.004+01:00

El color només existeix al nostre cervell. Som capaços de diferenciar 10 milions de colors diferents però només podem recordar-ne 40. El color no pot ser recordat. El color no és mesurable. Amb la combinació de tres colors diferents s'aconsegueixen la majoria de les sensacions de color. El color dels objectes el distinguim gràcies a la comparació inconscient amb la llum que li arriba. Els colors càlids apropen les superfícies, mentre que els freds les allunyen. Els colors obscurs fan que les coses pesen més.
Groc: és sinònim d'alegria i lluentor, produeix optimisme i vitalitat però també nerviosisme
Roig: els més clars transmeten serenitat i puresa mentre que els més intensos agresivitat
Blau: aporta serenitat i relaxació
Verd: provoca calma i ajuda a la relaxació
Gris: representa la docilitat, la paciència i el conformisme
Beige i ocre: són els colors de la calma

vAlÈncIA EscEnA ObErtA!

2008-02-14T15:29:00.002+01:00

plOU!

2008-02-13T17:26:00.003+01:00

Qualsevol nit pot sortir el sol
Calle Soledad sin vistas al mar donde nunca pega el sol

hE cOmEnçAt l'Any Amb El pEU EsqUErrE!

2008-02-07T16:48:00.000+01:00

Des del començament de l'any crec que m'han passat més coses roïns que bones. Així que he decidit no recordar res a partir de la nit de cap d'any, i per això em quede amb aquesta foto (espere que em cedeixquen els drets d'imatge...) del primer dia de 2008.
Espere posar prompte una altra foto d'alguna alegria!

La Lima (Ontinyent)

foto: autofoto

mIffy!

2008-02-05T20:30:00.000+01:00

Ara tots coneixem aquests dibuixets, però a mi em recorden al meu primer "memory", que té una fitxa sense parella però Albert i Guillem juguen igual (bé, juguen quan jo els dic que vull jugar...jeje)

ObssEssIOns: sisena part!

2008-02-02T12:23:00.001+01:00

Després dels exàmens vaig a rependre la meua personal gira pels teatres de València, si es pot anomenar gira... València Escena Oberta, Tricicle, i el que puga vindre són els meus objectius! M'acompanyes?

2008-01-20T21:28:00.000+01:00

NO MOLESTAR, ESTIC ESTUDIANT.... O AIXÒ DIUEN....

**agraïments per la tipografia: senyoreta sensesucre i lisa rienermann

sEmblA qUE m'hE pOrtAt bÉ!!!

2008-01-07T15:11:00.000+01:00

No sé si des d'Orient es podrà llegir açò però vull agrair als Reis què bé s'han portat amb mi! Gràcies Melcior, Gaspar i Baltasar!

Crec que demà me'l posaré per a anar a classe, no tinc per què tindre vergonya, no? jeje!

Coses que es posen al cap... açò també ho inclouré a les obsessions!

fElIç dOs-mIl vUIt!

2008-01-03T15:42:00.000+01:00

Destaquem
*Estem en Montaverner! jajajaj
*Jo no em disfresse
*Una rata boja intentant entrar dins de casa
*Mala vidaaa, papapaparapapaaaaaa
*Esteu molt pillaes (frase més repetida de la nit)
*"Masturbar-se està bé però follar és millor perquè coneixes gent" (x.t.)
*Un betlem amb un burro i un burret de veritat!
*Una altra foto!
*M'acompanyes a pixar?

sOpAr de nAdAl 2007

2007-12-21T14:28:00.000+01:00

No hi ha res millor per a celebrar el començament dels dies d'estudi que una bona nit de festa. Aci veiem una bona mostra del que passa després de tants dies d'estrés (i els que vindran)! Una gran nit, llàstima que sempre trobem a faltar algú...

Bon nadal a tots!

** Si açò va passar a les 2 de la matinada... imagineu a les 5...

lEs vOstrEs cAsEs

2007-12-14T14:12:00.001+01:00

He fet somriure! Era el millor que em podia passar!

rEcIclAnt cArtrÓ!

2007-12-08T19:46:00.000+01:00

No tengo nada que decir... o sí? Que aquesta maqueta ha sigut la culpable del meu esguinze a la maneta :(
Pròximament: ara sí que us he fet cases de cartró!

foto: a.g.c.

ObsEssiOns: cinquena part

2007-11-23T14:59:00.001+01:00

Semblava que havia abandonat esta "secció" del bloc però ara resorgirà amb més força!!!!!!!!!!!
En aquesta cinquena part s'uneixen tres obsessions que m'identifiquen molt: les ratlles de colors (que en són dos: les ratlles i els colorins) i la més recent però no menys forta obsessió pels guants llargs.
Alguna cosa bona havien de tindre aquests dies de tant de fred, que m'he retrobat amb els meus guants, els que segur que van fer a posta per a que jo me'ls comprara, jeje!
De totes formes, no vull oblidar que baix dels guants s'amaguen les meues "manetes" que no són la meua obsessió, però de vegades sí que ho és de la gent que se n'adona del seu tamany.

foto: a.g.c

nO cOrrEn bUEnOs tIEmpOs pArA lOs sOñAdOrEs

2007-11-19T23:37:00.000+01:00

Segurament tota la culpa no la té Amélie, però és la primera pel·lícula que em fa plorar de veritat. Alhora també m'ha fet riure, il·lusionar-me, emocionar-me, recordar llocs i que em caigueren les llàgrimes, que ja feia falta. Potser he tardat molt a veure aquesta pel·lícula, però l'he vista el dia i en el moment adequat. Crec que l'hauré de tornar a repassar, per si m'he deixat alguna cosa!

brAnkAl

2007-11-19T15:16:00.000+01:00

Aquesta nit s'estrena "Brankal: Sona la Mar" al Festival de Curtmetratges de Vila-real. És un gran dia per a fer una bogeria i aparéixer a l'Auditori...
Qualsevol cosa que puga escriure ací es queda curta en comparació amb el desig que tinc d'estar allí!
No sé què escriure més, només MOLTA SORT SERGI! Espere veure prompte el curt!
**Encara que no hages eixit a la merda de Canal 9 (nueve), en aquest pis seguim sent "chicas Tellols"

foto: ja ho posa en la foto!

hAgO cAsAs dE cArtÓn!

2007-11-16T14:28:00.000+01:00

Ja està! Avui he deixat penjat el meu primer projecte d'aquest any. Ara falta esperar el veredicte. La setmana que ve començaré l'altre ja, però com diu Ana "he d'anar acostumant-me que he de fer cases per a totes (i tots...)".

dOndE hAbItA El OlvIdO

2007-11-12T21:41:00.000+01:00

Cuando se despertó,no recordaba nada de la noche anterior,"demasiadas cervezas",dijo, al ver mi cabeza, al lado de la suya, en la almohada...y la besé otra vez, pero ya no era ayer, sino mañana.Y un insolente sol, como un ladrón, entró por la ventana.El día que llegó tenía ojeras malvas y barro en el tacón, desnudos, pero extraños,nos vio, roto el engaño de la noche, la cruda luz del alba. Era la hora de huir y se fue, sin decir:"llámame un día". Desde el balcón, la vi perderse, en el trajín de la Gran Vía.Y la vida siguió, como siguen las cosas que no tienen mucho sentido, una vez me contó, un amigo común, que la vio donde habita el olvido. La pupila archivó un semáforo rojo, una mochila, un peugeot y aquellos ojos miopes y la sangre al galope por mis venas y una nube de arena dentro del corazón y esta racha de amor sin apetito.Los besos que perdí, por no saber decir:"te necesito". Y la vida siguió, como siguen las cosas que no tienen mucho sentido, una vez me contó, un amigo común, que la vio donde habita el olvido.

lletra: joaquin sabina, una versió bonica: la fuga

dEstArIfOs dE pIsO!

2007-11-12T21:35:00.001+01:00

Després d'uns dies sense Kris en la casa, avui diuen que tornarà!
Es trobarà amb açò a l'entrada, uns pistatxos per al sopar i ous de xocolate!!! (segur que voldrà anar-se'n a Roma totes les setmanes)

tEmps dE sIlEncIs

2007-11-05T20:01:00.000+01:00

Ara sí que estic totalment endinsada en el món arquitectònic, no puc ni dedicar-li uns segons a aquest bloc, i quan ho faig és per a continuar amb aquest món que m'absorbeix.
El projecte sembla que va evolucionant però més poc a poc del que destijaria. De totes formes, crec que estic contenta.

dibuix: a.g.c

ArrAncAndO mOtOrEs

2007-10-23T21:13:00.000+02:00

Avui he entregat aquestes dos làmines (que són dos però haguera pogut ser-ne una, eh Mónica?)

Com el pensament, les idees que em passen pel cap per a fer aquesta vivenda són un poc complicades així que crec que al final no he reflexat molt bé el que volia. De totes formes, només és el principi, encara li pegaré milions de voltes a tot.

Divendres triaran alguns dels projectes i els haurem d'exposar a classe... quina poreta que tenim!

**No ho llegiràs mai açò, però el títol saps que te'l dedique Carlos :P

El bAlcÓ dE vAlÈncIA

2007-10-22T19:38:00.000+02:00

Laia: Anna Anna! has vist el cel?
Anna: no... a vore?
Laia: no sé si des de la teua habitació es vorà igual!
Anna: alaaaaaaaaaaaaaaaaaaa una foto una foto!
Laia: des del balcó es veu impressionant! vine!

No sé si és bo o roïn que el cel de València arribe a veure's així... però sense dubte és al·lucinant descobrir aquests colors sobre esta ciutat. Ara s'ha fet fosc i ja sembla la ciutat de sempre; encara que, per desgràcia, mai es fa fosc a València.

foto: a.g.c.

És El mEU trOssEt dE vAlÈncIA!

2007-10-17T21:24:00.000+02:00

Serà un A2 més del curs, però ara és "el meu primer A2 de quart!"

Tinc moltes il·lusions posades en aquest projecte, espere acabar igual com comence. Crec que ara i ací comença un seguiment del meu projecte d'intervenció al cor de València. S'admeten crítiques, és més les exigisc! Gràcies!!

mAfAldA

2007-10-17T20:13:00.000+02:00

"¡Sonamos, muchachos! Resulta que si uno no se apura a cambiar el mundo, después es el mundo el que le cambia a uno"

És ben difícil no sentir-se identificat amb Mafalda o els seus amics més d'una vegada a la vida, tant per allò que diuen com per les seues personalitats i el seus caràcters. Ara potser és un dels moments en què aquesta imatge de Mafalda reflexa la careta que crec que faig.

En la careta que fa en este dibuixet... i no deixa de ser tan bonica com sempre!

**Per a Mafalda, Felipe, Manolito, Susanita, Miguelito, Libertad, Guille i Quino

mAdrId!

2007-10-11T21:42:00.000+02:00

El sostre que es veu és el del Centre d'Art Reina Sofia i la silueta que s'endevina jo.

No hi ha res més a dir

foto: a.g.c.

pOngAmOs qUE hAblO dE mAdrId!

2007-10-10T18:56:00.000+02:00

Potser no és la imatge més significativa de la ciutat però segurament és de les més boniques! Quins grans dies he passat per Madrid!! Quan tornaré???
Moltíssimes gràcies Ali, i també a totes les de la residència!

El jardín prohibido (Madrid)

fotos: a.b.v. i a.g.c.

O qUIzÁs prEfIErEs UnA vIdA mÁs trAnqUIlA????

2007-09-28T15:37:00.001+02:00

Quina foto més bonica de la nit!!!!!!! Però hi hauran més...
És molt impactant la imatge de la tele i la frase, no està fet a posta! jajaj!

foto: la meua càmera

dIjOUs

2007-09-27T21:33:00.000+02:00

Avui és el primer dijous que passe a València, no sabem encara què passarà amb la nit. Per ara estem a la meua habitació les tres, Laia i jo ja portem una coronita (com es pot comprovar) i Cris està a punt d'unir-se al club. Donaré informació pròximament del que ha passat al final!

foto: a.g.c.

vAlÈncIA 1

2007-09-26T19:35:00.000+02:00

Poques vegades solc eixir al balcó del pis, però ho vaig fer fa poc i vaig trobar una imatge bonica i inesperada. Amb aquesta imatge s'inicia la meva vida de nou en aquesta ciutat!

Comença un nou curs a València: matinades, autobusos, metros, classes, descansos, mirades, dibuixos, projectes, xarrades, sopars, més xarrades, bogeries, son, despertador...

foto: a.g.c.

gIldA

2007-09-11T12:03:00.000+02:00

When M.O'Leary's cow kicked the lantern
In Chicago town
They say that started the fire
That burned Chicago down
That's the story that went around
But here's the real low-down
Put the blame on Mame, boys
Put the blame on Mame
Mame kissed a buyer from out of town
That kiss burned Chicago down
So you can put the blame on Mame, boys
Put the blame on Mame
Was up to her old tricks
That's the story that went around
But here's the real low-down
Put the blame on Mame, boys

fAllInwAtEr hOUsE

2007-09-10T17:46:00.000+02:00

"Un dels projectes més destacats i més coneguts de Frank Lloyd Wright el realitzà entre 1935 i 1939. Es tracta de la Casa Fallinwater en Ohiopile, Pennsylvania, edificada sobre una enorme roca, directament damunt d’una cascada. En els anys següents, Wright dissenyà tota classe de projectes, i en tots introduí criteris originals i avançats per a la seua època."

Una part de l'estiu l'he passat fent aquesta maqueta virtual de la Casa de la Cascada, al principi no li veia cap futur però al final no ha quedat tan malament...

foto: la càmera del 3dstudio

ObsEssiOns: quarta part

2007-09-10T13:13:00.000+02:00

L'obsessió pels concerts: després de tant de temps de silenci en aquest bloc, apareix el soroll dels concerts. Hi ha una frase molt expressiva i que resumeix allò que comença a ser desesperació per anar a escoltar música en directe i tot el xou que es monta al voltant; algú em va dir una volta "és que tu aniries fins i tot a un concert que féra la meua àvia". Pegant voltes a aquesta obsessió, m'agradaria recordar tots els concerts a què he anat però realment s'ha convertit en una missió impossible. El que sí que sóc capaç de recordar és el primer. Crec que va ser el setembre del 99, al concert de Sopa de Cabra a Vila-real que vaig anar amb ma tia. Pensant-ho bé, potser el primer fóra un de Lluís Llach a la Plaça Major de Castelló, però pels records que tinc sembla que no vaig fer molt de cas al pobre Lluís... només tinc imatges de moltes cadires amb les que tropessava mentre corria i jugava.

Tot i que aquesta obsessió assusta al principi, no he fet massa bogeries per a anar a veure un concert, només anar a un concert a València només baixar de l'autobús després d'un dia sencer pegant voltes per Madrid; em conforme en tots els concerts que fan dins d'un radi de 100km de Vila-real, jajajaj.

No puc acabar d'escriure sense recordar que la llarga llista de concerts als que he anat no existiria sense tots aquells i aquelles que m'acompanyeu, especialment Laia, amb qui compartisc obsessió.

Skalariak, Barricada, Els Pets, Obrint pas, Instantanis, Betagarri i La Fuga

fotos: l.l.o i a.g.c

EnyOrAnçA 2

2007-08-20T15:45:00.000+02:00

Què s'ha fet d'aquestes nits a la meua habitació a València quan ens posem a fer coses que no solen tindre molt de sentit i quasi se'ns fa hora d'alçar-nos i anar a classe?? Quines ganes de que tornes eixos dies al pis...
D'esquerra a dreta: Anna, Laia i Kris; però el més important és el que estem fent: cadascuna amb el seu ordenador votant com si estiguérem boges a Grey en la web de cuatro perquè al pis està prohibit mirar House. Al final crec que no va servir de molt la nostra insistència perquè estem segures de que algú estava fent el mateix en aquells moments però amb House.
Com serà aquest nou curs? Tindrem veïns nous... s'admeten apostes... :P

foto: l'altre que viu amb nosaltres, blai

ObsEssiOns: tercera part

2007-08-20T13:48:00.000+02:00

L'obsessió per Mondrian: Una frase seua ho explica: «només quan estiguem en allò real absolut l’art no serà ja més necessari». En efecte, al dedicar-se a l’abstracció geomètrica, Mondrian, busca trobar l’estructura bàsica de l’univers, la suposada “retícula còsmica” que ell intenta representar amb el no-color blanc travessat per una trama de línies del no-color negre i, en aquesta trama, plans geomètrics dels colors primaris, considerats per Mondrian com els colors elementals de l’univers.

L'obsessió per aquest artista va començar als 13 o 14 anys quan la professora de dibuix va ensenyar un paper de regal amb un disseny semblant al de Mondrian. Van passar els anys i mai vaig deixar de tindre aquella imatge al cap, el fons blanc, les línies negres, blau, groc, roig... però no era capaç de recordar el nom del pintor. Va ser gràcies a la decisió d'estudiar arquitectura que el nom Piet Mondrian va tornar a la meua vida, i els meus companys començaren a identificar-lo amb mi. Amb els anys he descobert milions de coses relacionades amb Mondrian i el neoplasticisme, la casa de Rietveld i la del matrimoni Eames, el vestit d'Yves Saint Laurent...

Enguany han tornat a treure el vestit i sembla que ho han fet a propòsit per a mi, a la foto el porte encara que no s'acaba d'apreciar; crec que anar vestida de quadre de Mondrian és el súmmum d'aquesta obsessió.

foto: a.b.h.

ObsEssiOns: segona part

2007-08-15T20:27:00.001+02:00

L'obsessió per les ulleres: de tots és coneguda aquesta obsessió que sembla ser recent però que ve de temps. És una cosa estranya però quan em van dir que m'havia de posar ulleres vaig ser molt feliç. Tot i que algú discrepa amb mi... m'encanten les meues ulleres i he de dedicar-les aquesta segona obsessió; i és que realment no només opine de les meues sinó de les de tots els que en porten.

>>Soy muy cool, doy por cool

llevo gafas, no me hacen falta

soy moderno, soy artista

estoy un poco loco, soy...<<

Lendakaris Muertos es mereixen un raconet en aquest text, no?

foto: a.g.c.

cAÒtIcA AnnA!

2007-08-15T19:36:00.000+02:00

>>En palabras de Julio Medem: “CAÓTICA ANA es una historia contra la tragedia, conducida por la fuerza del optimismo y la necesidad de ser feliz de su protagonista"<<

Serà la pròxima pel·lícula que vaja a veure al cine, sembla que promet!

Potser no és el millor cartell de Medem però no està gens malament

EnyOrAnçA

2007-08-15T16:13:00.000+02:00

"Faig cançons d'enyorança per no oblidar-me del vostre cant"

A l'estiu els records m'omplin el cap, sobretot els moments dolços però també aquells en què hem patit junts.

Sembla difícil estar tant de temps separats després de quasi tres anys passant moltes hores al dia compartint-ho tot. Però ara ja queda poc, tornaran les hores a classes avorrides imaginant la vida privada dels professors, escrivint qualsevol bogeria que passa pels nostres caps damunt de les taules, discussions per començar la feina, pantalles negres amb línies de colors, abraços després de les grans i costoses impressions, algun que altre soparet amb festeta inclosa, i acalorades divagacions sobre coses que només nosaltres donem importància.

No he pogut trobar una foto millor que aquesta, al Grand Arche de la Defénse a París, pel que va ser aquell viatge i perquè eixim tots templats, encara que no se'ns veu molt...

No podeu imaginar el que us trobe a faltar Mónica, Regina, Carlos i Gere; sou els millors companys i amics que mai podia haver desitjat.

París, març de 2006

foto: la càmera de carlos

ObsEssiOns: primera part

2007-08-14T20:13:00.001+02:00

L'obsessió de les cadires amb nom i cognom: Cadira Barcelona de Mies van der Rohe per a l'Exposició Universal de Barcelona de 1929. És una cadira amb la qual somnie i que sé que alguna volta a la vida estarà a casa meva. Per ara, tinc prou en trobar-me-la al Pabelló Alemany de Barcelona o a la New National Gallery de Berlin i poder-hi seure. I poc a poc ens adonem de que estudiar arquitectura ens torna bojos i obsessius i això s'apega.

Aquesta imatge és el començament d'una sèrie d'obsessions, obsessions que m'atavalen però que sense elles jo no seria jo. Confie en la vostra ajuda per a descobrir noves obsessions.

Barcelona, novembre 2005 i Berlin, març de 2007

fotos: a.g.c. i c.f.r.

lAdy mAcbEth

2007-08-14T15:18:00.000+02:00

>>El sentiment de culpabilitat torna boja Lady Macbeth que acaba traient-se la vida<<

Lady Macbeth té un recorregut invers al del seu marit. Ella és la mestra de l'aparença i de l'engany, és com la "flor que amaga una serp al seu interior", capaç de mostrar-se com la més sol·lícita de les amfitrions mentre planeja fins el mínim detall del regicidi. Però la força de Lady Macbeth necessita de la debilitat de Macbeth per a trobar la seva expressió. A mesura que el seu espòs va prenent la iniciativa, ella va perdent la seva capacitat d'expressió. El discurs en prosa que trencadorament pronuncia en mig del seu deliri és un indicatiu de fins a quin punt la integritat de Lady Macbeth depenia de la força de la seva retòrica.

Edimburgh, juliol de 2003, un any especialment bonic.

foto: j.b.c.